El poemari
Auir és una mostra de l’amor profund a la terra i un cant a les
persones i a l’existència humana des d’una perspectiva sostenible.
L’Auir és una de les poques platges de Gandia que encara conserva els
seus trets naturals i paisatgístics originals. És, doncs, una zona a
preservar i Miret ho fa amb el vers.
La paraula i
el poeta fan de notaris d’uns trets ecològics (i ecologia ve de casa)
que, en el cas de la costa, han estat brutalment sagnants al nostre
país.
El poeta
aixeca la veu per cantar un món que, si no hi posem remei, se’ns acaba;
i amb aquest, una part de la nostra existència, del llegat que vam rebre
i del llegat que hem de deixar a les generacions que ens han de succeir.
Alhora, el títol conté –o hi podem establir– un joc de paraules: Auir
es transforma en riuà.