Els poemes de Berna Blanch són bastits amb
l'arquitectura del silenci i la transparència expressiva. Una poesia on
el paisatge és un referent exterior, però també una part de la pròpia
intimitat: una poesia que ens parla de la comunió amb tot allò que ens
envolta, perquè el poeta ens diu i sap que som part del corrent de la
vida.
|