El Magisteri Primari hagué denfrontar-se a un procés de depuració humiliant que els feia pedre la seua dignitat com a persones i com a professionals i els obligava a sobreviure autonegant-se i autoanul·lant-se, rebutjant i negant tot allò per què havien lluitat, tot allò en què havien cregut, fent prevaldre el pur instint de supervivència, la pura necessitat de sobreviure, ells i la pròpia família.

Però, a més, alguns d'ells també s'hagueren de sotmetre a consells de guerra, a paròdies de judicis sumaríssims d'urgència, a jutjats especials... Fins i tot, hi hagué qui va sofrir privació de llibertat en presons o camps de concentració i, el pitjor de tot, hi hagué qui perdé la vida davant un escamot d'afusellament.