A Dins el camp d’herba hi ha tota mena de brosses: sensacions i pensaments, memòries i anhels. Ara una anècdota, ara una abstracció, ara la família, ara uns estranys: tot forma part d’un jo que, esperonat per T. S. Eliot, s’atreveix a pertorbar l’Univers. Hi apareixen llocs localíssims, com ara Catarroja o Peníscola o Oriola, i llocs igual de localíssims, com ara Cambridge o Dublín. I també hi trauen el cap els llibres, perquè els llibres s’empelten amb tot i ho empesten tot: són l’amor i són l’odi, són la vida que més desconcerta la mort.